La formación continua del PDI en las leyes universitarias españolas

Abstract

La formación continua del profesorado universitario recibió impulso de la incorporación de las Universidades españolas al Proceso de Bolonia y al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). Más tarde, con motivo de la pandemia de la Covid 19 este tipo de formación ha experimentado un nuevo avance debido a la necesidad de incorporar nuevas metodologías y métodos de educación a distancia. La nueva Ley Orgánica del Sistema Universitario (LOSU) incorpora, además,importantes novedades respecto a leyes anteriores. Por la importancia creciente que ha ido adquiriendo la formación continua del personal docente e investigador (PDI) en este trabajo se analiza el tratamiento que este tema ha recibido en las leyes universitarias españolas desde la Ley de Reforma Universitaria (1983) hasta la actual LOSU, considerando también la legislación autonómica vigente. El análisis de contenido aplicado aporta evidencia de que este es un aspecto que se ha tenido en cuenta tempranamente y, de manera creciente, en las sucesivas normas aunque no en todas las leyes autonómicas, ni en todas por igual, con similitudes y diferencias que se ponen de relieve en este trabajo. Se ha podido observar, además, que tras la LOU de 2001 la Ley andaluza fue la que más desarrolló este aspecto; y que, a nivel estatal, el tratamiento de la formación continua del PDI ha experimentado un mayor desarrollo en la recientemente aprobada LOSU, incorporando novedades pero también retrocediendo en la formulación de algunos aspectos.

The continuous training of university teaching staff received a boost since the incorporation of Spanish universities into the Bologna Process and the European Higher Education Area (EHEA). Later, due to the Covid 19 pandemic, this type of training has experienced a new impulse because of the need of incorporating new methodologies and longdistance education methods. The new Organic Law of the University System (LOSU) also incorporates important innovations compared to previous laws. Due to the increasing importance continuous training of teaching and research staff (PDI) has acquired, this article analyzes the treatment that this topic has received in Spanish university laws from the University Reform Law (1983) to the current LOSU, also considering current regional legislation. The content analysis applied provides evidence that this is an aspect that has been taken into account early and increasingly in the different regulations, although not in all the autonomous community laws, nor in all of them equally, with the similarities and differences that are highlighted in this work. It has also been observed that after the LOU of 2001, the Andalusian law was the one that developed the most this aspect, and that continuous training of the PDI treatment at State level has undergone a greater development in the recently approved LOSU, incorporating new features but also going back in the formulation of some aspects.

La formació continuada del professorat universitari va rebre impuls de la incorporació de les Universitats espanyoles al Procés de Bolonya ia l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Més tard, amb motiu de la pandèmia de la Covid 19, aquest tipus de formació ha experimentat un nou avenç a causa de la necessitat d'incorporar noves metodologies i mètodes d'educació a distància. La nova Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) incorpora, a més, importants novetats respecte a lleis anteriors. Per la importància creixent que ha anat adquirint la formació contínua del personal docent i investigador (PDI) en aquest treball s'analitza el tractament que aquest tema ha rebut a les lleis universitàries espanyoles des de la Llei de reforma universitària (1983) fins a l'actual LOSU, considerant també la legislació autonòmica vigent. L'anàlisi de contingut aplicat aporta evidència que aquest és un aspecte que s'ha tingut en compte primerencament i, de manera creixent, en les successives normes encara que no en totes les lleis autonòmiques, ni en totes per igual, amb similituds i diferències que es posen en relleu en aquest treball. S'ha pogut observar, a més, que després de la LOU del 2001 la Llei andalusa va ser la que més va desenvolupar aquest aspecte; i que, a nivell estatal, el tractament de la formació contínua del PDI ha experimentat un desenvolupament més gran en la recentment aprovada LOSU, incorporant novetats però també retrocedint en la formulació d'alguns aspectes.