El sistema català de recerca i innovació en el context europeu: avaluació i reptes

Abstract

La política científica forma part de l’eix de les polítiques socioeconòmiques als estats europeus més avançats, per aquesta raó la Unió Europea ha promogut les Research Innovation Strategies for Smart Specialisation-RIS3, amb la intenció que els estats i les regions prioritzin la seva activitat econòmica sobre la base dels seus avantatges competitius i la seva massa crítica. En aquest context, moltes regions europees han pres consciència del potencial de les seves polítiques científiques, entre les quals destaca Catalunya. Aquesta regió ha desenvolupat des de fa dècades de manera intensa la seva competència en recerca i innovació, per la qual cosa resulta fonamental detectar quins són els seus reptes de futur en aquest àmbit. Amb aquesta finalitat, el present article ha seleccionat una sèrie de models de dret comparat i un conjunt de temes per avaluar, per tal d’identificar mancances i proposar reformes en el sistema català. Concretament, els països de referència han estat Alemanya, Àustria i el Regne Unit, i els temes la gestió/governança de la ciència i la planificació científica, incloent-hi en ambdós casos la qüestió de la col·laboració publicoprivada i la transferència de coneixements i resultats.

Science policy is one of the core socio-economic policies in Europe’s most advanced states and the European Union has promoted Research Innovation Strategies for Smart Specialisation-RIS3 with the intention of getting member states and regions to prioritise their economic activity on the basis of their competitive advantages and critical mass. In this context, many European regions have become aware of the potential their science policies have, notably Catalonia, a region that has been busily developing its competence in research and innovation for decades. Now it is vital to identify the challenges that lie ahead in this field. With that purpose in mind, this paper has selected a series of comparative law models and a range of issues for appraisal, to identify any shortcomings and propose reforms in the Catalan system. The benchmark countries for this were Germany, Austria and the United Kingdom, and the issues were scientific management/governance and scientific planning, including the question of public-private partnerships and knowledge and result transfers in both cases.