Desinformación y población sénior : análisis del impacto de la verificación en España según género y nivel de estudios
Loading...
Official URL
Full text at PDC
Publication date
2025
Advisors (or tutors)
Editors
Journal Title
Journal ISSN
Volume Title
Publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
Citations
Exportar
Citation
MORATA-SANTOS, M.; EGAÑA, T.; ZUBEROGOITIA, A. y VILASÍS-PAMOS, J. (2025). «Desinformación y población sénior: análisis del impacto de la verificación en España según género y nivel de estudios». Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura, 72, 185-202. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3790
Abstract
El fenómeno de la desinformación afecta de manera significativa a la población sénior, un grupo demográfico que a menudo muestra mayores niveles de vulnerabilidad ante noticias falsas. Este estudio explora la incidencia de la verificación como herramienta para mitigar la desinformación entre las personas mayores con especial atención a las variables de género y nivel educativo de forma independiente. Se han analizado las respuestas a diferentes tipos de noticias mediante un diseño experimental con tres grupos simétricos equilibrados en términos de género, edad y distribución geográfica. Un grupo recibió cuatro noticias sin verificar, otro grupo recibió cuatro noticias verificadas correctamente y el tercer grupo recibió cuatro noticias con verificación incorrecta. Los resultados sugieren que tanto el género como el nivel educativo de los participantes afectan a la recepción y aceptación de la información. Según los datos obtenidos, la verificación tiene mayores efectos en las mujeres que en los hombres, así como en la población sénior con niveles de
estudios medios o bajos. Las mujeres presentan mayores dosis de desconocimiento de las plataformas de verificación junto a un consumo informativo menor que el de los hombres. Los datos también indican que el consumo de información entre la población sénior es destacable y que las personas mayores muestran una óptima capacidad para identificar fuentes sólidas en las que contrastar la información que reciben. Este estudio proporciona evidencias sobre la eficacia de la verificación de hechos para reducir el impacto de la desinformación en la población sénior y destaca la necesidad de estrategias de alfabetización
mediática que consideren las diferencias sociodemográficas analizadas.
Disinformation significantly affects the senior population, a demographic group that often shows higher levels of vulnerability to fake news. This study explores the incidence of fact checking as a tool to mitigate the effect of disinformation among older people with special attention to the variables of gender and educational level. Responses to different types of news have been analysed using an experimental design with three symmetrical groups balanced in terms of gender, age, and geographical distribution. One group received four unverified news stories, another group received four correctly verified news stories, and the third group received four incorrectly verified news stories. The results suggest that the gender and educational level of the participants affect the reception and acceptance of information. According to the obtained data, fact-checking has greater impact on women than on men, as well as on the senior population with medium or low levels of education. Older women also show higher levels of unfamiliarity with verification platforms along with lower information consumption compared to men. The data also indicate that information consumption among the senior population is notable and that older individuals demonstrate an optimal ability to identify reliable sources to verify the information they receive. This study provides evidence on the effectiveness of fact checking in reducing the effects of disinformation in the senior population and highlights the need for media literacy strategies that consider sociodemographic differences.
El fenomen de la desinformació afecta de manera significativa la població sènior, un grup demogràfic que sovint mostra nivells més alts de vulnerabilitat davant notícies falses. Aquest estudi explora la incidència de la verificació com a eina per mitigar la desinformació entre les persones grans amb especial atenció a les variables de gènere i nivell educatiu de manera independent. S’han analitzat les respostes a diferents tipus de notícies mitjançant un disseny experimental amb tres grups simètrics equilibrats en termes de gènere, edat i distribució geogràfica. Un grup va rebre quatre notícies sense verificar, un altre grup va rebre quatre notícies verificades correctament i el tercer grup va rebre quatre notícies amb verificació incorrecta. Els resultats suggereixen que tant el gènere com el nivell educatiu dels participants afecten la recepció i acceptació de la informació. Segons les dades obtingudes, la verificació té efectes més importants en les dones que en els homes, així com en la població sènior amb nivells d’estudis mitjans o baixos. Les dones presenten dosis més altes de desconeixement de les plataformes de verificació al costat d’un consum informatiu menor que el dels homes. Les dades també indiquen que el consum d’informació entre la població sènior és destacable i que les persones grans mostren una òptima capacitat per identificar fonts sòlides en les quals contrastar la informació que reben. Aquest estudi proporciona evidències sobre l’eficàcia de la verificació de fets per reduir l’impacte de la desinformació en la població sènior i destaca la necessitat d’estratègies d’alfabetització mediàtica que considerin les diferències sociodemogràfiques analitzades.
Disinformation significantly affects the senior population, a demographic group that often shows higher levels of vulnerability to fake news. This study explores the incidence of fact checking as a tool to mitigate the effect of disinformation among older people with special attention to the variables of gender and educational level. Responses to different types of news have been analysed using an experimental design with three symmetrical groups balanced in terms of gender, age, and geographical distribution. One group received four unverified news stories, another group received four correctly verified news stories, and the third group received four incorrectly verified news stories. The results suggest that the gender and educational level of the participants affect the reception and acceptance of information. According to the obtained data, fact-checking has greater impact on women than on men, as well as on the senior population with medium or low levels of education. Older women also show higher levels of unfamiliarity with verification platforms along with lower information consumption compared to men. The data also indicate that information consumption among the senior population is notable and that older individuals demonstrate an optimal ability to identify reliable sources to verify the information they receive. This study provides evidence on the effectiveness of fact checking in reducing the effects of disinformation in the senior population and highlights the need for media literacy strategies that consider sociodemographic differences.
El fenomen de la desinformació afecta de manera significativa la població sènior, un grup demogràfic que sovint mostra nivells més alts de vulnerabilitat davant notícies falses. Aquest estudi explora la incidència de la verificació com a eina per mitigar la desinformació entre les persones grans amb especial atenció a les variables de gènere i nivell educatiu de manera independent. S’han analitzat les respostes a diferents tipus de notícies mitjançant un disseny experimental amb tres grups simètrics equilibrats en termes de gènere, edat i distribució geogràfica. Un grup va rebre quatre notícies sense verificar, un altre grup va rebre quatre notícies verificades correctament i el tercer grup va rebre quatre notícies amb verificació incorrecta. Els resultats suggereixen que tant el gènere com el nivell educatiu dels participants afecten la recepció i acceptació de la informació. Segons les dades obtingudes, la verificació té efectes més importants en les dones que en els homes, així com en la població sènior amb nivells d’estudis mitjans o baixos. Les dones presenten dosis més altes de desconeixement de les plataformes de verificació al costat d’un consum informatiu menor que el dels homes. Les dades també indiquen que el consum d’informació entre la població sènior és destacable i que les persones grans mostren una òptima capacitat per identificar fonts sòlides en les quals contrastar la informació que reben. Aquest estudi proporciona evidències sobre l’eficàcia de la verificació de fets per reduir l’impacte de la desinformació en la població sènior i destaca la necessitat d’estratègies d’alfabetització mediàtica que considerin les diferències sociodemogràfiques analitzades.