La convivencia como frontera: disputas en torno a un proceso de securitización en Tetuán (Madrid)

Abstract

El artículo parte de las representaciones conflictivas sobre el barrio de Bellas Vistas (distrito de Tetuán, Madrid) que proliferaron entre 2016 y 2020 y que dieron lugar a un proceso de securitización —discursos sobre la peligrosidad, intensificación de la presencia policial, instalación de videovigilancia e implantación de policía comunitaria— en el contexto de la gentrificación de la zona, coincidiendo con el intervalo de gobierno progresista en la ciudad (2015-2019). A partir de un trabajo de campo cualitativo, se describe el interés compartido por distintos agentes (policía, gobierno municipal, asociaciones vecinales, etc.) en renombrar la inseguridad construida mediáticamente como “problemas de convivencia”, si bien atribuyendo significados diferentes al ideal de “convivencia”. Frente a las voces vecinales y del gobierno municipal, que imaginaban la convivencia como relaciones igualitarias entre personas diversas, las voces ligadas a una policía “blanda” (policía comunitaria), más legitimada que una policía “dura”, pensaban los problemas de convivencia como las “molestias” que causa la población migrada y joven a “los vecinos de toda la vida”, revelándose en este ideal un racismo cultural que resitúa las fronteras en el ámbito de las prácticas de ocio y sociabilidad.

L’article parteix de les representacions conflictives sobre el barri de Bellas Vistas (districte de Tetuán, Madrid) que van proliferar entre 2016 i 2020 i que van donar lloc a un procés de securitització — discursos sobre la perillositat, intensificació de la presència policial, instal·lació de videovigilància i implantació de policia comunitària— en el context de la gentrificació de la zona, coincidint amb l’interval de govern progressista a la ciutat (2015-2019). A partir d’un treball de camp qualitatiu, es descriu l’interès compartit per diferents agents (policia, govern municipal, associacions veïnals, etc.) a reanomenar la inseguretat construïda mediàticament com a “problemes de convivència”, si bé atribuint significats diferents a l’ideal de “convivència”. Davant de les veus veïnals i del govern municipal, que imaginaven la convivència com a relacions igualitàries entre persones diverses, les veus vinculades a una policia “suau” (policia comunitària), més legitimada que una policia “dura”, concebien els problemes de convivència com les “molèsties” que causava la població migrant i jove als “veïns de tota la vida”, revelant en aquest ideal un racisme cultural que resitua les fronteres en l’àmbit de les pràctiques d’oci i sociabilitat.

The article starts from the conflicting representations of the Bellas Vistas neighborhood (Tetuán district, Madrid) that proliferated between 2016 and 2020, leading to a process of securitization— discourses on danger, intensification of police presence, installation of video surveillance, and implementation of community policing—in the context of gentrification in the area, coinciding with the progressive government interval in the city (2015-2019). Based on qualitative fieldwork, it describes the shared interest of various actors (police, municipal government, neighborhood associations, etc.) in renaming the media-constructed insecurity as "cohabitation issues," although attributing different meanings to the ideal of "cohabitation". In contrast to the voices of residents and the municipal government, who envisioned cohabitation as egalitarian relationships among diverse individuals, voices associated with a "soft" police approach (community policing), more legitimized than a "hard" police approach, viewed cohabitation problems as the "discomforts" caused by migrant and young populations to "longtime residents," revealing in this ideal a cultural racism that relocates boundaries within the realm of leisure and sociability practices.