Adopciones monoparentales de niños y niñas con «necesidades especiales»: entre el déficit y el empoderamiento

Abstract

Las políticas y prácticas adoptivas establecen explícita y tácitamente un emparejamiento entre niños y solicitantes con determinadas características. En el caso de las adopciones monoparentales de niños mayores o con otras necesidades especiales, ambas partes suelen ubicarse desde un inicio en una posición de menor prioridad. A partir de los resultados de dos investigaciones cualitativas realizadas en Chile y España con adoptantes monoparentales, analizamos sus heterogéneas motivaciones y preferencias respecto de los perfiles de los niños que esperan adoptar y las estrategias que desarrollan frente a los criterios técnicos, los discursos y las intervenciones profesionales, especialmente en los procesos de evaluación de idoneidad y asignación. Discutimos la necesidad de desarrollar enfoques, criterios e intervenciones centrados en las capacidades y los recursos de sujetos que son a priori considerados más vulnerables o estigmatizados en los procesos adoptivos, así como la necesidad y obligación política e institucional en la provisión de apoyos y recursos de acompañamiento en la fase pre y postadoptiva.

Policies and practices of domestic and intercountry adoption explicitly and tacitly establish a matching between older children—or with some type of special need—and single-parent applicants, both of which are usually given lower priority. Based on the results of two qualitative research studies conducted in Chile and Spain with single adoptive mothers,we analyze the heterogeneous motivations and preferences of adopters with respect to the profiles of children declared adoptable, the meanings attributed to technical criteria and professional interventions, especially in the suitability and matching processes. The traditional perspective that considers single-parenthood as a risk factor and this profile of children as the most vulnerable reproduces practices of stigmatization and discrimination. We discuss the need to develop approaches, criteria and interventions focused on the capacities and resources of individuals who have been generally stigmatized in adoptive processes, as well as the political and institutional need and obligation to provide support and support resources in the pre- and post-adoptive phase.

Les polítiques i pràctiques adoptives estableixen explícitament i tàcitament un aparellament entre nens i sol·licitants amb determinades característiques. En el cas de les adopcions monoparentals d’infants més grans o amb altres necessitats especials, ambdues parts solen situar-se des de l’inici en una posició de menor prioritat. A partir dels resultats de dues recerques qualitatives realitzades a Xile i Espanya amb adoptants monoparentals, analitzem les seves heterogènies motivacions i preferències respecte dels perfils dels infants que esperen adoptar i les estratègies que desenvolupen davant dels criteris tècnics, els discursos i les intervencions professionals, especialment en els processos d’avaluació d’idoneïtat i assignació. Discutim la necessitat de desenvolupar enfocaments, criteris i intervencions centrats en les capacitats i els recursos de subjectes que són a priori considerats més vulnerables o estigmatitzats en els processos adoptius, així com la necessitat i l’obligació política i institucional en la provisió de suports i recursos d’acompanyament en la fase pre i postadoptiva.