Cuando enseñar requiere desaprender : neuromitos en futuros docentes

Abstract

RESUMEN: Este artículo examina la persistencia de neuromitos entre futuros docentes de alemán como lengua extranjera (DaF) en un contexto internacional, poniendo de manifiesto la importancia que estas creencias tienen para la formación inicial del profesorado. A partir de un cuestionario aplicado durante un seminario intensivo en el marco del programa "Erasmus BIP", se identificaron concepciones erróneas ampliamente difundidas sobre el funcionamiento del cerebro, las cuales continúan influyendo en la comprensión del aprendizaje y en la toma de decisiones pedagógicas incluso en etapas avanzadas de la preparación docente. El estudio se concibe como una experiencia diagnóstica situada que ofrece una radiografía contextualizada de las ideas previas del alumnado participante y permite analizar el alcance real de dichas creencias en un entorno formativo especializado. Los resultados, contrastados con la evidencia neurocientífica actual, muestran que la presencia de neuromitos sigue siendo elevada y que su persistencia refleja tanto la falta de formación específica en neurociencia educativa como la influencia de discursos pseudocientíficos en la cultura pedagógica contemporánea. Estos hallazgos evidencian la necesidad de integrar una neuroeducación crítica y rigurosa en los programas de formación del profesorado con el fin de dotar a los futuros docentes de herramientas analíticas que les permitan identificar, cuestionar y desaprender concepciones infundadas. La incorporación sistemática de contenidos basados en datos científicos se presenta, en este sentido, como un elemento clave para prevenir la reproducción de prácticas pedagógicas sin sustento empírico y para contribuir a la mejora global de la calidad educativa.

RESUM: Aquest article examina la persistència dels neuromites entre els futurs docents d’alemany com a llengua estrangera (DaF) en un context internacional i destaca la importància d’aquestes creences per a la formació inicial del professorat. Basant-se en un qüestionari realitzat durant un seminari intensiu del programa "Erasmus BIP" a Bonn, es van identificar errors de concepte generalitzats sobre com funciona el cervell, que continuen influint en la comprensió de l’aprenentatge i la presa de decisions pedagògiques, fins i tot en etapes avançades de la formació de docents. L’estudi es concep com una experiència diagnòstica situada que ofereix una instantània contextualitzada de les idees prèvies dels estudiants participants i permet analitzar l’abast real d’aquestes creences en un entorn de formació especialitzada. Els resultats, contrastats amb les proves neurocientífiques actuals, mostren que la presència de neuromites continua sent elevada i que la seva persistència reflecteix tant una manca de formació específica en neurociència educativa com la influència dels discursos pseudocientífics en el pensament pedagògic contemporani. Aquests resultats destaquen la necessitat d’integrar la neuroeducació crítica i rigorosa en els programes de formació de docents per tal d’equipar els futurs mestres amb eines analítiques que els permetin identificar, qüestionar i desaprendre concepcions infundades. La incorporació sistemàtica de contingut basat en dades científiques és, en aquest sentit, un element clau per prevenir la reproducció de pràctiques docents sense suport empíric i per contribuir a la millora global de la qualitat educativa.

ABSTRACT: This article examines the persistence of neuromyths among future teachers of German as a foreign language (DaF) in an international context, highlighting the importance of these beliefs for initial teacher education. Based on a survey conducted during an intensive seminar of the "Erasmus BIP programme", the study identified widespread misconceptions about brain functioning that continue to shape students’ understanding of learning and influence their pedagogical decision-making, even in advanced stages of teacher training. Conceived as a situated diagnostic experience, the study offers a contextualised snapshot of the participants’ prior conceptions and allows for an analysis of the actual extent of these beliefs within a specialised training environment. The results, contrasted with current neuroscientific evidence, show that neuromyths remain highly prevalent and that their persistence reflects both a lack of specific preparation in educational neuroscience and the influence of pseudoscientific discourses within contemporary pedagogical culture. These findings underscore the need to integrate critical and rigorous neuroeducation into teacher training programmes to equip future educators with analytical tools that enable them to identify, question, and unlearn unfounded conceptions. The systematic incorporation of evidence-based content is, in this sense, essential to prevent the reproduction of pedagogical practices lacking empirical support and to contribute to the overall improvement of educational quality.